Diuen que l’amor cura tots els mals, que fa sentir papallones a l’estòmac, que és una força transformadora…
Qui hagi conegut a l’Astrid i a en Xavier, sabrà que tots aquests tòpics són certs. Des de primera hora del matí fins ben entrada la nit, no els van deixar de brillar els ulls; feliços de celebrar que estan junts i també de poder-ho compartir amb qui més estimen.
Encara no sabem si es deu a que viuen rodejats de mar, que tenen dialecte i identitat pròpia, o potser a que viuen on molts frisem per anar de vacances, però el cas és que els Mallorquins són pura disbauxa!. I la boda d’aquesta alegre i entranyable parella en va fer gala. Quasi ens oblidem que hi érem per feina.
Van ser la primera parella “de la colla” d’encetar la llauna i donem fe que es va esgotar tota.
Les ganes de formalitzar el seu amor en companyia dels que més estimen i celebrar-ho tots junts fins acabar les piles, van fer del casament d’aquesta jove parella de Manlleuencs una fita que cap d’ells oblidarà; tampoc nosaltres.
Afables, transparents i sentimentals són adjectius que defineixen a la Carlotta i en Pau.
Van celebrar el casament a la masia on el pare d’en Pau va fer de masover al llarg de la joventut, a Pont de Vilomara i Rocafort, un petit i acollidor poble al bell mig de la comarca del Bages. La calor, les emocions i les ganes van desencadenar en una boda també afable, transparent i sentimental.
Una parella de traca i mocador en un entorn de conte.
Al cor de les Guilleries, entre verdes falgueres i majestuosos avets de 30 metres és on van escollir casar-se l’Alexandra i en Marc, a Mas el Silenci. El nom de la masia no és fortuït, com tampoc ho va ser el casament cuidat al detall amb molt de carinyo i vocació. Però de res hagués servit tot plegat sense trencar el silenci, i així ho van fer, entre rialles, abraçades i guitarres.